diumenge, 29 de novembre de 2009

La inauguració del Mou-te a Vic







Aquestes són algunes imatges captades per Jordi Ribó en la inauguració de l'exposició fotogràfica "Mou-te pels Quiets" al Museu de l'Art de la Pell de Vic, auspiciada per l'associació osonenca ADFO (Associació Disminuïts Físics d'Osona). Vam comptar amb els parlaments de Mercè Autonell, presidenta d'ADFO, i de la Regidora de Dones, de Joves, de Salut i de Cooperació al Desenvolupament de l'Ajuntament de Vic Gràcia Ferrer. També ens va acompanyar el gran Quimi Portet, la foto del qual ha estat la triada per a la banderola que presideix el Museu fins al 13 de desembre, tal com ha immortalitzat el jove fotògraf Martí Ribó en l'única fotografia en la qual apareix el fotògraf.

diumenge, 22 de novembre de 2009

Mou-te pels Quiets a Vic


Aquest dijous 26 de novembre, a les set del vespre, al Museu de l'Art de la Pell de Vic (Arquebisbe Alemany, 5. Tel: 938833279) s'inaugura l'exposició fotogràfica de Jordi Ribó "Mou-te pels Quiets". S'hi poden veure les fotografies originals de Ribó amb tots els artistes que van participar al concert "Mou-te pels Quiets" signades aquell mateix dia i també imatges del concert.

Ho organitza l'ADFO (Associació Disminuïts Físics d'Osona), en coordinació amb les Fundacions Nexe i Guimbarda, del moviment "Mou-te", i romandrà oberta al públic fins al 13 de desembre.

L’acte d’inauguració l’obrirà Josep Maria Abadal Serra, alcalde de Vic. També hi intervindran Mercè Autonell Moreno presidenta ADFO, Cécile de Visscher directora Nexe Fundació, el fotògraf Jordi Ribó i l’escriptor Màrius Serra.

Aquesta és la primera etapa d'una itinerància que portarà l'exposició fotogràfica per molts indrets de Catalunya, en un recorregut que conclourà en una subhasta final de les fotografies originals de Jordi Ribó signades pels artistes.

"Al principi fou un quiet. Aterrà a casa d’un pare escriptor, una mare mestra i una germana inquieta. Després d’anys d’anar amunt i avall pel món en la seva cadira de rodes, el quiet saltà a la fama. Un fotògraf inquiet el va fer córrer els 100 metres llisos i son pare el posà a la portada d’un llibre que molta gent llegiria. D’aquella embranzida en va sortir el concert benèfic Mou-te pels Quiets, el 14 de juny de 2009, que va reunir un munt de creadors inquiets. Quaranta dies després, el 24 de juliol, aquell quiet ens va deixar, però molta gent ja s’havia posat en moviment i ja ningú no els aturarà."

dissabte, 14 de novembre de 2009

Fem números



Avui és dia catorze. Una xifra qualsevol, si no fos que els números tenen cops amagats. Quan jo era petit, tothom volia treure un catorze a la travessa. Ara fa anys que ja no m'hi dedico, però diria que el premi gros de la travessa de futbol és el quinze. O el catorze més un. Al quinto, que és una modalitat familiar de bingo que es practica en moltes localitats quan arriba Nadal, el número catorze sol rimar amb la forma verbal esmorza. M'estalvio el menú d'aital àpat, que rimaria amb cigarro. En canvi, a casa, el número catorze és un número totalment indissociable del veritable inspirador d'aquest blog. Perquè el Lluís Serra Pablo, àlies Llullu, va néixer un dia catorze (de març d'un any tan rodó com el 2000) i va sortir de l'armàrius també un catorze. O dos: la primera edició del llibre Quiet es va començar a distribuir, ara fa tretze mesos, el catorze d'octubre de 2008. I, sobretot, el 14 de juny de 2009 es va celebrar el concert benèfic Mou-te pels Quiets a l'Auditori de Barcelona.

Ara, una gran entitat amb nom numèric, l'ONCE, ha premiat el Llullu (a títol pòstum) en la cinquena convocatòria dels seus Premis de la Solidaritat i Superació que premien, cada dos anys, onze persones o entitats que hagin destacat "per l'estímul i la defensa de la integració de persones amb qualsevol tipus de discapacitat o pel seu afany de superació, en l'àmbit de Catalunya". El primer premiat, l'onze de l'onze de 2001, va ser Miquel Martí i Pol. Els companys del Llullu en l'onze titular d'aquesta cinquena edició van des de la Fundació Banc dels Aliments fins a la Fundació Pasqual Maragall, passant per un seguit de persones i entitats que trobareu ressenyades, entre d'altres mitjans, a les notícies que, en una cerca d'urgència, localitzo difoses pels diaris El Punt o El Periódico, el portal 3cat24 de la Corporació o l'agència Europapress.

El Llullu, doncs, continua corrent. Al seu costat, les batalles que el Cid diuen que va guanyar després de mort, són cosa de nens. Pedro Madueño ens va retratar tot encetant aquesta cursa prodigiosa ara fa tot just un any, a La Vanguardia. Aquest blog parteix de la idea que ja ningú no l'aturarà, aquesta cursa.

dimarts, 3 de novembre de 2009

dilluns, 2 de novembre de 2009

Guimnova es mou pels Quiets

Al número 2 de la revista Guimnova, que és el butlletí de la Fundació Guimbarda, la directora Maria José Escribano escriu un sentit comiat del Llullu amb el títol "El nen dels mil noms", tot revelant uns quants dels noms que van circular entre el personal de Guimbarda per anomenar el Lluís Serra Pablo abans que el renom de Llullu s'acabés imposant. Els tres noms finalistes van ser... Osset de peluix, Gínjol i Dròpol.

D'altra banda, la Joana Torner hi publica un poema dedicat al Llullu que volem reproduir en aquest blog que continua i continuarà mirant endavant:

Prop de l'univers

Més enllà de la porta, hi ha la pau,
i crec que tu la vetlles en el seu llindar.
Ahir tots ploràvem,
avui no hem de plorar
ni una mica, ni un instant.
Ara tu ja ets lliure, per a tu ja no hi ha lligams.
Segur que corres com un miler de vents
fora rodes, fora cadires, fora impediments.
Si la barqueta es tomba, Llullu no tinguis por,
alço la mirada enlaire i m'impregno de lluentor
de la primera llum de l'alba,
que es reflecteix en els nostres cors.
Sense voler et descobreixo amb un somriure infinit
mentre uns compassos de tendresa, de remembrances i sospirs
es converteixen en melodia
i en surten unes estrofes, de la cançó que un dia
una rialla et va fer florir,
damunt del teu tatano un estel brillant tremola
i mentre te'n vas
ens deixes un trosset de tu a la nostra escola.


Joana Torner