dilluns, 28 de juny del 2010
Compartir es mou/se mueve/gets on
La Fundació Espriu publica, des de fa anys, la revista Compartir en tres llengües: català, castellà i anglès.
L'últim número de Compartir conté un complet dossier intitulat "Els Quiets entre nosaltres", que parteix del llibre "Quiet" i va molt més enllà, amb articles de Glòria Carrizosa ("La millor atenció per a les persones amb pluridiscapacitat"), Queta Xampeny ("Uns Quiets molt inquiets"), Josep Maria Ferreiro ("Benaurats els qui riuen"), Àngela Lladó ("Persones amb paràlisi cerebral i discapacitats afins: un llarg camí des de la infància fins a l'edat adulta"), Oriol Izquierdo ("La nostra normalitat") i una entrevista amb Màrius Serra ("La gran herència del Lluís és que m'ha canviat la mirada").
Trobareu la revista en edició electrònica fàcilment consultable en aquests tres links:
En català
En castellano
En anglès
dijous, 24 de juny del 2010
Ens movem a Gràcia
Imatges d’Ariadna Trias i textos de Màrius Serra.
Organitzat per Queralt Prats.
Els sons visibles és una exposició itinerant, gratuïta i accessible que consta de 28 imatges del projecte MÚSICA A L'ABAST, la música de les persones amb discapacitat/s que fomenta la igualtat d'oportunitats en les arts i reconeix el potencial creatiu de les persones. Infants, joves i adults amb diversitat funcional participen en activitats musicals aportant la seva forma singular d’experimentar la música i d’interactuar a traves d’aquesta.
Els sons visibles és un recull de mirades on es contemplen moments d´aprenentatge, experiències viscudes i emocions compartides a través de l´art. És la nostra manera d’ajudar a repensar la visió de l’art i de la creativitat, de començar a desmuntar perjudicis i esborrar estigmes al voltant de la paraula discapacitat.
Si voleu més informació punxeu aquí i en visitareu el blog
Properament ELS SONS VISIBLES també serà a La Bàscula (Bcn), Escola Municipal de Música d’Igualada, Biblioteca Francesc Candel (Bcn), Cotxeres de Sants i arreu de Catalunya.
dimarts, 22 de juny del 2010
“Quieto” a la blogosfera
La blogosfera valora la versió castellana de Quieto.
El blog d' "Atención temprana e infancia" recull també una entrevista en castellà:
dilluns, 14 de juny del 2010
Otro catorce de junio
¿Dónde estaba usted el día tal del tal de tal año? Esta es una de las clásicas preguntas de Perry Mason que luego nadie suele hacerte en la vida normal. Y si alguien te lo hace no te pregunta por la fecha que desearías, sino por efemérides que tal vez te importan un bledo. Por eso hoy, aunque nadie me lo pregunte, me apetece explicar dónde estaba el catorce de junio de 2009, hace justamente un año. Y me apetece porque fue un día que no olvidaré jamás. Me pasé toda la jornada ensayando un acto benéfico de tres horas y por la noche floté por el escenario de la Sala 1 de L'Auditori de Barcelona con un buen número de artistas inquietos que decidieron moverse por los niños quietos, es decir, aquejados de parálisis cerebral como mi hijo Llullu. Algunos leyeron, otros cantaron, otros actuaron, hubo quien dibujó un cómic en vivo con suma gallardía e incluso quien se dedicó a "bufar i fer bombolles". Todo ello ante una pantalla gigante que mostraba imágenes de los niños pluridiscapacitados que desarrollan sus capacidades en centros como los regentados por las fundaciones beneficiarias del acto: Nexe y Guimbarda. El elenco fue muy variado y quiero recordarlos a todos aquí: El Tricicle, Pau Riba, Nina, Sergi López, Albert Om, Quimi Portet, Queco Novell, Lluís Gavaldà, Joan Miquel Oliver, Natthew Tree, Pep Bou, Gossos, Bruno Oro, Neus Bonet, Gòspel Viu, Elisabet Raspall, Ivette Nadal, Carles Capdevila, Jordi Martínez, Marta Angelat, Oriol Izquierdo, Miguel Gallardo, Jordi Ribó, Oriol Comas... Aquella locura se llamó "Mou-te pels Quiets", congregó a casi mil quinientas personas en directo y la retransmitió el Canal 33. "Mou-te pels Quiets" fue, ante todo, un espectáculo estupendo que unió en un escenario el éxito y el fracaso, lo brillante y lo mate, la gracia y la desgracia, la salud y la enfermedad, la energía, el colapso, el humor, el horror, el amor y el terror, tal como sucede siempre que hablamos de limitaciones severas. Fue una noche feliz, llena de contrastes, y también un ejemplo claro de cómo los discapacitados pueden ser visibles sin recurrir a la clásica táctica del victimismo tan practicada por la estética Domund.
Màrius Serra
divendres, 11 de juny del 2010
Aquest dilluns farà un any
El dilluns dia 14 farà un any que ens movíem pels Quiets a l'Auditori, corrent amb els Gossos i amb tants d'altres que van ajudar a fer visibles els nens més invisibles de la nostra societat.