Després de pair tot el que vam viure la nit del 14 de juny, és moment de fer un primer balanç. La veritat és que el concert ha estat tot un èxit. 1.339 persones van assistir a la Sala Pau Casals de l’Auditori i la retransmissió pel Canal 33 va ser seguida, durant gairebé tres hores, per una mitjana de 35.000 espectadors, amb pics de 60.000. Avui, dia de sant Joan, el canal "internacional" TV3.cat ho ha repetit en sessió de tarda, de manera que aquestes xifres de difusió s'hauran vist incrementades. Per bé que les xifres puguin semblar modestes en el món televisiu, mai tanta gent no havia estat pendent dels quiets.
El balanç econòmic és positiu en més de 30.000 euros nets per a les Fundacions Nexe i Guimbarda. La recaptació per taquilla va ultrapassar els 40.000, els patrocinis aconseguits van ser de 18.000 i les donacions per Fila Zero, de moment, ja passen de 3.000 euros. Les despeses tècniques derivades del lloguer de la sala, els diversos materials impresos, els professionals tècnics i les assegurances van significar una despesa d'uns 30.000 euros.
Gràcies a tots els artistes, els voluntaris, els patrocinadors, els donants i els espectadors.
El blog del “Mou-te” no s’atura pas aquí. Continuarem informant.
D’entrada, encara ens queden uns quants serrells que pengen del concert. Ben aviat, la lletra inèdita de la cançó que Bruno Oro va compondre especialment per al “Mou-te”, però també algunes de les imatges que van acompanyar els artistes des de la pantalla, el còmic "Súper Quiet" que Miguel Gallardo va dibuixar a l'escenari, la possible itinerància de l'exposició fotogràfica de Jordi Ribó... Feu-vos seguidors del Blog i en sereu degudament informats.
dimecres, 24 de juny del 2009
dimarts, 16 de juny del 2009
diumenge, 14 de juny del 2009
Et vols moure per la Fila Zero?
El número de compte és el 2013 0459 36 0200796653
Els altres números els poses tu, amb tants zeros com vulguis.
Els quiets de les Fundacions Nexe i Guimbarda t'ho agrairan.
Si, després de fer l'ingrés, envies un correu electrònic a familia@nexefundacio.org, rebràs per pdf un certificat de donació amb valor fiscal.
Jo ja fa mesos que vaig decidir moure'm i la veritat és que ha estat vertiginosament divertit.
Avui és el dia Q, el dia del llançament:
La vida és tan vertiginosa que els Quiets poden ser un paracaiguda excel·lent.
Ja ho saps, si et mous pels Quiets, potser acabaràs sabent qui ets.
Salut
Els altres números els poses tu, amb tants zeros com vulguis.
Els quiets de les Fundacions Nexe i Guimbarda t'ho agrairan.
Si, després de fer l'ingrés, envies un correu electrònic a familia@nexefundacio.org, rebràs per pdf un certificat de donació amb valor fiscal.
Jo ja fa mesos que vaig decidir moure'm i la veritat és que ha estat vertiginosament divertit.
Avui és el dia Q, el dia del llançament:
La vida és tan vertiginosa que els Quiets poden ser un paracaiguda excel·lent.
Ja ho saps, si et mous pels Quiets, potser acabaràs sabent qui ets.
Salut
dissabte, 13 de juny del 2009
dijous, 11 de juny del 2009
El joc del Mou-te, per Oriol Comas
El creador de jocs Oriol Comas i Coma ha inventat una modalitat de xinos per al Mou-te, il·lustrat per Bié. Tothom que assisteixi al concert el trobarà a l'extens programa de mà que hem preparat, juntament amb les fotos de Jordi Ribó i d'altres sorpreses.
dimarts, 9 de juny del 2009
L'empremta del Llullu
El Llullu diu que el diumenge, després del concert, estamparà la seva empremta dactilar a tots els llibres que el públic vulgui. La Llibreria Numància posarà una parada al vestíbul amb molts llibres relacionats amb la temàtica del concert. Com que alguns dels seus autors —Miguel Gallardo, Àngels Ponce, Cécile de Visscher— hi seran presents, el Llullu ha decidit que ell també signarà.
La xapa del concert
Aquest diumenge, tots els assistents rebran un programa de mà amb totes les fotos que Jordi Ribó ha anat fent als participants, alguns dels textos que he anat publicant en aquest blog, l'espai dedicat als patrocinadors i algunes sorpreses. L'illa Diagonal, per exemple, ha editat 2000 xapes que tots els portadors del programa de mà podran aconseguir els dies posteriors al concert. El senyal de comprovació serà l'empremta dactilar del Llullu.
dissabte, 6 de juny del 2009
En Joan Miquel Oliver es mou pels Quiets
"El cantautor preferit d'en Benji, de 7 lletres" era l'Oliver, és clar. En Joan Miquel Oliver, factòtum del grup mallorquí Antònia Font, amb el qual ha resseguit una trajectòria ascendent que, fins ara, ha culminat amb la versió simfònica del disc Coser i cantar, enregistrada a Bratislava, i els concerts subsegüents al Liceu. Però en Joan Miquel també té una trajectòria en solitari. Es va estrenar com a novel·lista amb El misteri de l’amor i ara acaba de publicar el seu últim disc-quadern Bombón mallorquín.
En Jordi Ribó el va capturar en ple cadirasutra. El dia 14 de juny acostarà el seu món fascinant al dels Quiets amb dues d'aquelles cançons que et poden fer descobrir Qui Ets: "Hansel i Gretel" i "Marcianet de Mart". Aquesta cançó, del seu últim disc, conté un vers extraordinàriament proper als Quiets: "amb la mirada brillant i la ment en blanc"...
divendres, 5 de juny del 2009
L'Oriol Izquierdo es mou pels Quiets
"La mà esquerra de les lletres catalanes" ocultava la personalitat del poeta Oriol Izquierdo, actual director de la Institució de les Lletres Catalanes. L'Oriol sempre ha estat un gran lector i home de lletres, però fa molt poc que s’ha revelat també com un bon poeta, amb el seu primer llibre: Moments feliços. Abans d'exercir la direcció de la ILC ha fet d’editor, de professor i d’articulista.
Sempre s’ha mirat els Quiets amb la mirada Clara, perquè res del que els passa no li és aliè. Per això no ha dubtat gens a moure’s per ells, encara que aquesta lectura el pugui remoure. Ni tampoc ha dubtat ni un instant a retratar-se enfilat en una cadira de rodes semblant a la que va usar sa filla. El dia 14 de juny llegirà un fragment de Quiet amb la veu alta i Clara.
dijous, 4 de juny del 2009
La Carla Serra també es mou pels Quiets
Una de les protagonistes del llibre també ha volgut moure’s pels quiets llegint en públic el millor fragment de Quiet, segons l’opinió unànime del públic i la crítica, i també l’únic que no ha escrit el seu autor. La redacció “El Lluís té una malaltia” data de quan Carla Serra tenia deu anys i va proporcionar-li l’únic premi literari que ha aconseguit fins ara, en el incomparable marc dels Jocs Florals de l’Escola Guinardó.
Del capítol “Vampirisme”.
Escola Guinardó. Barcelona, 24 d’abril de 2005
El Lluís té una malaltia
Al cap de 2 o 3 dies de néixer, li van trobar una malaltia al Lluís. I la Carla, la seva germana, es va espantar, però després es va tranquil·litzar bufant tranquil·lament i respirant fondo. Cada dia li donaven xarops que en teoria curaven però no li feien efecte. I va tenir una crisi. Una crisi consisteix en què aixeca els peus i les mans i fa una cara de fàstic. I la Carla es va espantar una altra vegada i es va tranquil·litzar comptant fins a tres. Llavors li va dir la seva mare Mercè: ‘Quan tingui una crisi, li hauràs de fer una carícia’. El Lluís no podia parlar ni caminar ni córrer ni escriure... Però era igual de guapo que els altres nens i carinyós. La Carla el remenava perquè estigués content. L’aixafava, jugava, li explicava contes, li posava música... La Carla se sentia bé amb el Lluís encara que tingués una malaltia perquè era el seu germà i se l’estimava molt.
dimarts, 2 de juny del 2009
En Sergi López es mou pels Quiets!
"Si el Gires esdevé Zepol, aquest amic que us vol" amagava el nom de l'actor Sergi López.
Des que va rodar Western (1997) la seva carrera internacional d’aquest actor vilanoví no ha deixat de créixer, sobretot a França. Amb pel·lícules com Une liaison pornographique (1999) o Harry, un ami qui vous veut du bien (2000), però també amb El Laberinto del Fauno (2006) i moltes d’altres. Actualment, està a punt de presentar Map of the Sounds of Tokyo (2009), dirigida per Isabel Coixet i de tornar al TNC el setembre amb el seu impressionant espectacle Non Solum, escrit amb Jorge Picó.
En Jordi Ribó el va situar en un entorn urbà, circulant en paral·lel a un taxi pel carril del bícing sector quiet. La seva determinació és la nostra. Feu difusió del concert. Ja només queden nou dies i moltes entrades per vendre! Encara que les parts baixes estiguin plenes, l'amfiteatre de l'Auditori té bones vistes i millor acústica.
"El Semillero Azul" es mou pels Quiets
L'Associació artística i literària "El Semillero Azul" de Sant Joan Despí, ens comunica que col·laborarà amb el Concert Benèfic donant l´import del seu tercer premi (100 euros) a aquest projecte. Moltes gràcies!
http://www.despientitats.cat/
http://www.despientitats.cat/
dilluns, 1 de juny del 2009
Gavà Televisió es mou pels Quiets
Una lectura molt ben il·lustrada d'un fragment del primer capítol de Quiet.
En Jordi Martínez es mou pels Quiets
"El Jordi més franciscà de Ventdelplà" és el Jordi Martínez.
Ve del món dels pallassos i molta gent el coneix pel seu paper de Paco a Ventdelplà, però el Jordi Martínez ha fet papers molt variats al teatre. A Arcàdia de Tom Stoppard encarnava el pedant catedràtic anglès Bernard Nightingale, al costat de Victòria Pagès i David Bages. Però potser el seu paper més complex ha estat a l’obra El roure, de Tim Crouch, en la qual treballava cada funció amb un intèrpret diferent, que no coneixia l’obra ni n’havia vist el muntatge.
El Jordi Ribó el va enxampar al mig de la Rambla de Barcelona, en una sessió de fotos que va comptar amb un munt de col·laboradors entre la gent que hi passejava.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
