Vagarejant per la xarxa he trobat l'última entrevista televisiva que vaig fer abans de la mort del Llullu. Em fascina tornar a aquell moment, és clar, i també sentir les tres últimes paraules ("hi ha un vertigen") que precediren el vertiginós canvi de vida, però la comparteixo aquí perquè veig que va ser completament centrada en la discapacitat.
dijous, 4 de febrer del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Gracies Màrius per continuar compartint, m'ha agradat veure l'entrevista
Una abraçada
A mi també m'ha agradat molt escoltar-te i m'has pensar.
Non potrò mai dimenticare un bambino e suo "pare" che non ricordo di aver conosciuto e, per questo non potrò mai dimenticarli.
Un abbraccio
Monica
Publica un comentari a l'entrada