diumenge, 14 de juny del 2009

Et vols moure per la Fila Zero?

El número de compte és el 2013 0459 36 0200796653
Els altres números els poses tu, amb tants zeros com vulguis.
Els quiets de les Fundacions Nexe i Guimbarda t'ho agrairan.

Si, després de fer l'ingrés, envies un correu electrònic a familia@nexefundacio.org, rebràs per pdf un certificat de donació amb valor fiscal.

Jo ja fa mesos que vaig decidir moure'm i la veritat és que ha estat vertiginosament divertit.
Avui és el dia Q, el dia del llançament:




La vida és tan vertiginosa que els Quiets poden ser un paracaiguda excel·lent.
Ja ho saps, si et mous pels Quiets, potser acabaràs sabent qui ets.
Salut

14 comentaris:

gemma ha dit...

Hola Màrius, sóc la Gemma, la mare del Sergi, un nen quiet que assisteix a Nexe des de fa 2 anys... En nom d'ell, et dono les gràcies per haver col.laborat en una causa tan bonica, solidària i justa, com és la de embolicar a tanta gent que es mogui pels nostres fills...
Enhorabona, perquè sense haver començat l'espectacle, sé que serà tot un èxit...

FILA 0 PER QUI NO PUGUI VENIR!!!!!!!!!!!!!!!!!!

PETONS,
Gemma

Anònim ha dit...

Mentres miro la televisió ploro d'emoció pensant que hi ha persones que sempre es mouran pels quiets.I els quiets ens ensenyaran a viure.Gràcies per fer el que feu!!

Jo, Fila O!!

Una abraçada,
Ermínia Martí

JRB ha dit...

Hola, sóc una estudiant d'Educació especial, i m'he llegit el llibre de Quit. És molt bonic, m'ha encantat. Moltes felicitats per l'espectacle, el llibre i el fill, és preciós!

Anònim ha dit...

Màrius, gràcies.

En podem aprendre molt dels quiets, no cal còrrer tant per no arribar enlloc.

Ha estat un projecte que no s´acaba aquí.

Una abraçada
Imma

Anònim ha dit...

Sense paraules, pel concert d'ahir.
Màrius la meva enhorabona pel
projecte de "Mou-te pels quiets".
Vem gaudir molt i sempre recordarem
aquest acte entranyable al cor.
Màrius gràcies, gràcies.
Un petó al LLullu.
Mònica

Amadeu i Mònica ha dit...

Som una parella que ahir quan veiem pel Canal 33 l'emissió del concert, en més d’una ocasió ens va caure la llagrimeta!!
Volem felicitar-te en especial a tu!!! Ets esplendit!
Vas apropar-nos al Llull i realment veure com corria amb el só de fons de Gospel Viu va ser la mar d'emocionant!!!
Molts petonets i una forta abraçada!
Amadeu i Mònica

gemma ha dit...

Feliçitat Màrius, tot un espectacle...Ahir tots vam ser una mica Màrius, i una mica Llullu, i és que els que patim de prop malalties neurològiques greus dels nostres nens, sabem què és la impotència de no poder FER RÈS...només aprendre a viure amb el que ens toca... com a mare del quiet Sergi (també li hem posat un sub-nom-dolç, GITUS) et puc dir que també m'he fumat varies cigarretes, entre visita i visita a la UCI de l'hospital, esperant i pensant, mentres operaven al petit, si s'en sortiria o no de tot aquell malson constant de metges, cables, víes, antibiotics, monitors...també he pregat a Déu per la seva sanació; també m’he volgut fer de missa. He fet promeses difícils de creure i de complir. No he arribat al Vaticà, però sí que vaig anar a Montserrat, a fer-li tocar la NOSTRA MORENETA amb la mà esquerra (on té una profunda hemiplègia causada per un vessament cerebral), esperant que al moment, pogués obrir miraculosament la mà...també m'he cagat amb deus i òsties, a l'hora de travessar o caminar per una vorera, plena de cotxes mal aparcats, on no pots maniobrar amb el teu SUPER-CARRO-ESPECIAL, comprat a Mediatric, potser?... també em sento culpable quan l'atiborro de medicacions anti-epilèptiques, Keppras, trileptals, depakines...i em fa mal, haver de posar al meu petit gitus a un standing (encara que acolorit i bonic), en comptes del gronxador del parc on van a jugar els seus germans... quan llegeixes llibres com el teu (QUIET), i com el de l'Elisabet Pedrosa (CRIATURES D'UN ALTRE PLANETA), no pots deixar de pensar en que les vostres paraules, també són les meves. Les vostres vivències, també son les meves, i els vostres patiments, també són els meus. I arriba un dia, on aprens a riure’t de tot...I aprens a fer, tú mateixa l’humor negre que mai a la vida m’ha fet riure....Aquest humor que de vegades fa mal, i que ara, trobo que és d’allò més divertit...
Ahir no vaig participar del concert, però em vaig sentir participativa; tú m'has fet sentir orgullosa, poderosa i activa, amb la MEVA CRIATURA QUIETA I D'UN ALTRE PLANETA, EL GITUS....

Per cert, aquest matí, quan l'he despertat per anar a NEXE, m'ha dit que la seva cançó preferida va ser la del Lluis Gavaldà, VALSET... i, com a mare, et dic que L'Elisabet Raspall i la Nina, van ser el toc més dolç de tota la nit....

Quin fart de recordar moments dolorosos que em vaig fer ahir per la nit, i que contenta estic de ser on sóc i de tenir el què tinc...

PETONS, MÀRIUS....
Gràcies per haver-ho fet....

salvador ha dit...

Què voleu que us digui...jo també vaig plorar. D'emoció, no...d'emocions i records barrejats. He treballat al món dels discapacitats, conec al Màrius, al Llullu, la Carla (que em deu un gelat), i la Mercè, tot i que no es pot dir que siguem amics, però els conec; abans de començar parlava amb el Lluís Gavaldà de l'època gamberra seva i meva, sense nens ni lligams, i sense conèix'ns va resultar que teníem experiències i records semblants, i afinitats, com Porrera, a més de ser un dels compradors del seu primer vinil ara fa ....molt. El tricicle, va actuar al meu institut quan eren tres sonats fent mim, el Pau Riba és part de molts, i així anar fent. De la Nina no sabia què esperar-ne. però es posa a cantar cançons que em fan plorar, que em recorden els primers amors, les primeres lluites, i la lluita d'ara a Porrera(tornem-hi) per fer brotar ceps...se'm van entortolligar, com deia, records i emocions, i quan s'acaba, surt l'Emma, que jo l'havia portada a Barcanova, i recordava aquells impagables Especial Olimpics del 92...I miro al meu costat, i els insensibles dels meus fills se'n riuen quan ploro, tot i saber la història("papa, pesat...") i surtim de l'auditori amb bons propòsits i encara aplaudint la tasca de fundacions, professionals, voluntaris, pares, germans...i mentrestant els meus fills han decidit barallar-se perquè un mirava a l'altre, i tú m'has tocat a mi, i aleshores han vingut cops i escopinades i jo he hagut de baixar del cotxe perquè no ho podia suportar. Els meus no són quiets, però també tenen la capacitat d'encongir-me el cor i fumar-me un cigarret a la foscor quan dormen...

Anònim ha dit...

Hola Màrius!

Som l'Anna, la Montse i la Belén (aquelles a les que li varen robar una entrada). Vam poder gaudir del concert sense cap problema, gràcies per la teva ajuda!!!

Només voliem dir-te que l'espectacle ens va agradar molt i que et costarà molt superar-te per al proper!

Ens vas fer recordar fets que ens van passar fa vint anys. Va ser un espectacle emotiu i ple de vivències compartides.

Moltes gràcies per tot.

Ens veiem al proper espectacle, per no parar quiets.

Anna, Montse i Belén

Maria Glòria ha dit...

Felicitats pel concert d'ahir!
Molt emotiu, vibrant, engrescador, sensible, amb sentiments veritables.
Moltes felicitats per la teva empenta, Màrius, crec que deus ser un mirall per molta gent, perquè aportes esperança i molta alegria on altres només veurien patiment.
I moltes felicitats pel teu llibre, sense rancúnia potser amb una mica de la ràbia que fa falta per voler canviar les coses que es poden canviar, i sobretot amb molt d'amor.
Felicitats per tot, ànim i empenta i espero de veritat que tot això us serveixi per a molt.

Anònim ha dit...

Moltes felicitats per l'èxit del concert. Havia llegit el llibre, però em vaig tornar a emocionar en sentir els fragments, tan ben llegits, de "Quiet".

Gràcies per tot Màrius!!

Marta

Montse ha dit...

Hola Marius,en primer lloc felicitar-te a tu i a tota la gent que t'han ajudat a fer un acte tant digne com el d'ahir, es bo que es parli de les persones que tenen discapacitats amb la naturalitat que ho fas tu, dels problemes, neguits que et trobes cada dia i de les les il.lusions i satisfaccions que també tens.A mes tens una habilitat en la utilització del llenguatge tant plana, divertida, energètica i digna que enganxes a tothom.
Jo també treballo des de fa 25 anys en un centre d'educació especial, i desprès de llegir el teu llibre el de la Elisabet i el del Miquel, he vist en ells un material magnífic per recomanar als companys i companyes i als pares i mares de l'escola.
Es bo que es comenci a parlar de la persona amb discapacitat sense embuts, i sense penes, i no vull dir que no se'n tinguin,però.... no queda més remei que carregar-les a l'esquena i buscar solucions. Una cosa més no m'agrada gens lo del concert benèfic, trobo millor concert en benefici de...
Una abraçada.
Montse Marco

ana ha dit...

Vaig ser l'última a qui vas signar el llibre.

La meva quieta ja no és amb mi.

Només et demano una cosa: cada nit, abans d'anar a dormir, acosta't al Llullu i olora'l, ensuma'l, agafa la seva olor. Fes-ho, si us plau....

sonriu ha dit...

Hola a todos,vivo en mallorca y or casualidad e podido ver parte del programa Mou-te pels quiets,e a parecido algo extraordinario y muy emocionante, la verdad esque me he pasado casi todo el rato secandome los ojos, yo tengo una niña discapacitada y solo los padres sabemos que es eso, ya que la mayoria de la gente los ven como bichos raros, yo aveces tambien estoy con rabia y ienso que los rraros so ls demas o que se ha comentado sobre el restaurante a mi me paso pero en una cafeteria.Bueno solo felicitaros un fuerte beso para todos.