dimarts, 9 de novembre del 2010

Ressò de la subhasta



A partir del minut 18 d'aquest noticiari de VOTV (Televisió del Vallès Oriental) trobareu la notícia de la subhasta solidària celebrada a Granollers el dissabte 6 de novembre.

D'altres mitjans s'han fet ressò, també, de la subhasta. Especialment, La Vanguardia:

diumenge, 7 de novembre del 2010

dissabte, 16 d’octubre del 2010

Perico Pastor es mou pels Quiets

Aquesta és l'obra ("Mira") que Perico Pastor va indultar de la crema en l'última exposició i ha donat per a la Subhasta Solidària per a la Fundació Nexe que se celebrarà a Granollers el proper 6 de novembre. El proper dimarts 20/10 del 2010, naturalment a les 20:10, inaugurarem l'exposició "Mou-te pels Quiets" al Roca Umbert de Granollers amb els 24 retrats fotogràfics que Jordi Ribó va fer dels artistes participants del concert "Mou-te pels Quiets" del 14 de juny de 2009, signats pels retratats, i les 2 il·lustracions que ha cedit Miguel Gallardo, autor de la imatge del cartell: una pàgina original de l'històric còmic "Makoki" dels anys setanta i un dibuix de "Maria i jo". Tota la informació la trobareu al web de la subhasta.

divendres, 15 d’octubre del 2010

Vols endur-te el Sergi López a casa?





Doncs ja pots licitar per ell ara mateix des d'internet, abans que el 6 de novembre subhastem la seva foto autògrafa, signada el 14/6/2009 al concert "Mou-te pels Quiets" de l'Auditori. Tota la informació, al botó LICITA ARA del web del Mou-te pels Quiets!

dijous, 14 d’octubre del 2010

Vols endur-te el Quimi Portet a casa?


Doncs ja pots licitar per ell ara mateix des d'internet, abans que el 6 de novembre subhastem la seva foto autògrafa, signada el 14/6/2009 al concert "Mou-te pels Quiets" de l'Auditori. Tota la informació, al botó LICITA ARA del web del Mou-te pels Quiets!

dimarts, 12 d’octubre del 2010

Vols endur-te la Nina a casa?

Doncs ja pots licitar per ella ara mateix des d'internet, abans que el 6 de novembre subhastem la seva foto autògrafa, signada el 14/6/2009 al concert "Mou-te pels Quiets" de l'Auditori. Tota la informació, al botó LICITA ARA del web del Mou-te pels Quiets!

dijous, 30 de setembre del 2010

dimarts, 28 de setembre del 2010

dijous, 23 de setembre del 2010

Nota de premsa del premi ASPID



Màrius Serra guanya el XIII Premi de l’Associació de Paraplègics i Discapacitats Físics de Lleida a la Comunicació en favor de la normalització social de les persones amb discapacitat pel llibre Quiet


El jurat ha valorat l'especial sensibilitat i normalitat amb la qual Màrius Serra ha reflectit en la seva obra, els problemes de la vida diària de les persones amb discapacitat, en el seu llibre Quiet (Empúries, 2008): és la història de Lluís, en Llullu, un nen de 8 anys que pateix una encefalopatia que es pot qualificar de greu. En Llullu no es mou, no parla, no es pot valer per si mateix, però en canvi en Llullu està i es fa estimar. Quiet s’estructura en capítols breus que no estan ordenats de manera cronològica, sinó que van i vénen en funció dels records del pare, en aquest cas Màrius Serra. Així, vivim en primera persona les primeres crisis de Lluís, les estades als hospitals, les vacances i els viatges, reflexions de matinada, intents de creure en déu, en la medicina ... Una mena de dietari de la vida de Lluís i de la família.

Segons el jurat de l’Associació de Paraplègics i Discapacitats Físics de Lleida (ASPID) "podríem definir Quiet com un joc de sensacions que arriba a provocar rialles, plors, indignació, reflexions i fins hi tot viatges. Una mena de dietari de la vida de la família. Màrius Serra ens parla del seu fill, però en el fons entrellegeixes el que bull per dins d’un pare amb un fill de l’ètnia Llullu -tal com ell ho defineix-. Cal destacar el nivell humorístic d’alguns passatges, la desdramatització de la problemàtica de la discapacitat, la capacitat de sobreposar i anar viatjant, tant literalment com físicament. Al llibre també hi ha moments tristos, la realitat és la que és, i els protagonistes són humans. Una manera de fer front als mals moments és precisament la verbalització de la història que ha culminat en forma de llibre. Que es respiri humor no deixa de ser un reflex de com la família es mou a la vida, i això no vol dir que no passi res, sinó que la duresa la del que passa, ha de servir per identificar noves forces que ens ajudin a continuar el camí amb dignitat. Aportant una visió positiva i sobretot possibilista de les oportunitats que la vida ens ofereix per seguir el nostre patró de vida.

És per tot això que el jurat ha considerat aquesta iniciativa com un magnífic exemple d’una bona pràctica en relació amb el compromís amb el nostre col·lectiu que promou, no només una participació activa i normalitzada de les persones amb discapacitat severa, sinó un acostament humanístic de la societat cap a aquestes persones afectades.”

Els altres guanyadors de la 13a edició del Premis ASPID a la integració social de persones amb discapacitat han estat el restaurant Dans le noir? (Premi a la Innovació), el grup musical Ambaparà (Premi a la Solidaritat) i la Caixa de Sabadell (Premi a l’Empresa). L’acte de lliurament del guardons, organitzats per l’Associació de Paraplègics i Discapacitats Físics de Lleida (ASPID), tindrà lloc el pròxim dilluns, dia 27 de setembre, a partir de les 19 h, al saló Víctor Siurana de l’edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida. L’acte serà presidit per Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya; Joan Viñas, rector de la Universitat de Lleida; Àngel Ros, alcalde de Lleida; i Jaume Gilabert, president de la Diputació de Lleida.

Aquests premis, uns dels guardons estatals més prestigiosos en l'àmbit de la discapacitat, estan destinats a reconèixer la tasca d'entitats, institucions o persones físiques que s'han distingit en favor de la integració social de les persones amb discapacitat física.

dimecres, 22 de setembre del 2010

Vols endur-te l'Albert Om a casa?


Doncs ja pots licitar per ell ara mateix. Tota la informació, al botó LICITA ARA del web del Mou-te pels Quiets!

diumenge, 5 de setembre del 2010

Falten 2 mesos per la Subhasta



El 6 de novembre, d'aquí dos mesos, celebrarem una Subhasta solidària a Granollers en la qual sortiran a licitació totes les fotos que va fer Jordi Ribó amb els artistes que van participar al concert del 14 de juny a l'Auditori. Les reproduccions de les fotos inclouen la signatura de tots els artistes. També sortiran a subhasta una il·lustració de Miguel Gallardo i una obra que l'artista Perico Pastor va indultar en la crema de la seva última exposició.

Trobareu tota la informació en el web específic del projecte "Mou-te pels Quiets" de la Fundació Nexe.

dijous, 2 de setembre del 2010

Comencem a preparar la subhasta del 6 de novembre

Les xarxes socials es mouen pels quiets. Visiteu Facebook, la nova pàgina oficial del Mou-te i escolteu la primera part de l'entrevista al programa "Tots per tots" de COM Ràdio.




dissabte, 24 de juliol del 2010

Llullu i el temps


Avui fa un any que el Llullu ens va deixar. Però també en fa dos que era camí de Baviera, tres que acabava d'arribar a Gènova, quatre que es banyava a Waikiki o cinc que el nostre quiet posava cara de circumstàncies al costat d'aquest guàrdia canadenc tan ufanós al castell de Halifax. I l'any vinent en farà dos, i l'altre tres... I per molts anys que tinguem la possibilitat de recordar-lo.

Qui no recorda, no oblida.
Estimo, però no ho recordo.
M'estimen, i no ho oblido.
Mai no cauré en l'oblit.

dilluns, 28 de juny del 2010

Compartir es mou/se mueve/gets on


La Fundació Espriu publica, des de fa anys, la revista Compartir en tres llengües: català, castellà i anglès.

L'últim número de Compartir conté un complet dossier intitulat "Els Quiets entre nosaltres", que parteix del llibre "Quiet" i va molt més enllà, amb articles de Glòria Carrizosa ("La millor atenció per a les persones amb pluridiscapacitat"), Queta Xampeny ("Uns Quiets molt inquiets"), Josep Maria Ferreiro ("Benaurats els qui riuen"), Àngela Lladó ("Persones amb paràlisi cerebral i discapacitats afins: un llarg camí des de la infància fins a l'edat adulta"), Oriol Izquierdo ("La nostra normalitat") i una entrevista amb Màrius Serra ("La gran herència del Lluís és que m'ha canviat la mirada").

Trobareu la revista en edició electrònica fàcilment consultable en aquests tres links:

En català

En castellano

En anglès

dijous, 24 de juny del 2010

Ens movem a Gràcia

L'exposició "ELS SONS VISIBLES" (Música i discapacitat) arriba a l’Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia 190-192, Bcn) del 22 de juny al 10 de juliol.

Imatges d’Ariadna Trias i textos de Màrius Serra.
Organitzat per Queralt Prats.

Els sons visibles és una exposició itinerant, gratuïta i accessible que consta de 28 imatges del projecte MÚSICA A L'ABAST, la música de les persones amb discapacitat/s que fomenta la igualtat d'oportunitats en les arts i reconeix el potencial creatiu de les persones. Infants, joves i adults amb diversitat funcional participen en activitats musicals aportant la seva forma singular d’experimentar la música i d’interactuar a traves d’aquesta.

Els sons visibles és un recull de mirades on es contemplen moments d´aprenentatge, experiències viscudes i emocions compartides a través de l´art. És la nostra manera d’ajudar a repensar la visió de l’art i de la creativitat, de començar a desmuntar perjudicis i esborrar estigmes al voltant de la paraula discapacitat.

Si voleu més informació punxeu aquí i en visitareu el blog

Properament ELS SONS VISIBLES també serà a La Bàscula (Bcn), Escola Municipal de Música d’Igualada, Biblioteca Francesc Candel (Bcn), Cotxeres de Sants i arreu de Catalunya.

dimarts, 22 de juny del 2010

“Quieto” a la blogosfera

Atención temprana y familia: “Quieto” de Marius Serra

La blogosfera valora la versió castellana de Quieto.
El blog d' "Atención temprana e infancia" recull també una entrevista en castellà:

dilluns, 14 de juny del 2010

Reportatge que en va fer La 2

Otro catorce de junio

Article a La Vanguardia (14-06-2010)



¿Dónde estaba usted el día tal del tal de tal año? Esta es una de las clásicas preguntas de Perry Mason que luego nadie suele hacerte en la vida normal. Y si alguien te lo hace no te pregunta por la fecha que desearías, sino por efemérides que tal vez te importan un bledo. Por eso hoy, aunque nadie me lo pregunte, me apetece explicar dónde estaba el catorce de junio de 2009, hace justamente un año. Y me apetece porque fue un día que no olvidaré jamás. Me pasé toda la jornada ensayando un acto benéfico de tres horas y por la noche floté por el escenario de la Sala 1 de L'Auditori de Barcelona con un buen número de artistas inquietos que decidieron moverse por los niños quietos, es decir, aquejados de parálisis cerebral como mi hijo Llullu. Algunos leyeron, otros cantaron, otros actuaron, hubo quien dibujó un cómic en vivo con suma gallardía e incluso quien se dedicó a "bufar i fer bombolles". Todo ello ante una pantalla gigante que mostraba imágenes de los niños pluridiscapacitados que desarrollan sus capacidades en centros como los regentados por las fundaciones beneficiarias del acto: Nexe y Guimbarda. El elenco fue muy variado y quiero recordarlos a todos aquí: El Tricicle, Pau Riba, Nina, Sergi López, Albert Om, Quimi Portet, Queco Novell, Lluís Gavaldà, Joan Miquel Oliver, Natthew Tree, Pep Bou, Gossos, Bruno Oro, Neus Bonet, Gòspel Viu, Elisabet Raspall, Ivette Nadal, Carles Capdevila, Jordi Martínez, Marta Angelat, Oriol Izquierdo, Miguel Gallardo, Jordi Ribó, Oriol Comas... Aquella locura se llamó "Mou-te pels Quiets", congregó a casi mil quinientas personas en directo y la retransmitió el Canal 33. "Mou-te pels Quiets" fue, ante todo, un espectáculo estupendo que unió en un escenario el éxito y el fracaso, lo brillante y lo mate, la gracia y la desgracia, la salud y la enfermedad, la energía, el colapso, el humor, el horror, el amor y el terror, tal como sucede siempre que hablamos de limitaciones severas. Fue una noche feliz, llena de contrastes, y también un ejemplo claro de cómo los discapacitados pueden ser visibles sin recurrir a la clásica táctica del victimismo tan practicada por la estética Domund.

Muchos han sido quienes me han preguntado si pienso organizar un evento similar cada año. La respuesta es no. Creo firmemente en el valor de lo irrepetible y me siento del todo ajeno a la institucionalización de los actos. En algunos casos puede ser necesario, pero en general la reiteración de fórmulas las vacía de contenido y puede automatizar las cosas hasta extremos risibles, también en el ámbito solidario. Para nada añoro hoy el escenario de un año atrás ni querría estar en otro auditorio preparando un sarao similar, en un bucle interminable. "Mou-te pels Quiets" muta, a través de la Fundació Nexe, hacia iniciativas variadas que reman en la misma dirección pero con embarcaciones distintas. Del pasado 14 de junio de 2009 todavía pende la espléndida exposición fotográfica que se marcó Jordi Ribó con todos los participantes del concierto en silla de ruedas. Durante los últimos meses ya ha itinerado por Vic (Museu de l'Art de la Pell), con Quimi Portet como maestro de ceremonias, y Palafolls (Ajuntament), auspiciado también por los miembros de Gòspel Viu. En septiembre viajará a Sant Cugat y en octubre recalará en la "Fàbrica de les Arts" Roca Umbert de Granollers para acabar la travesía de un modo singular. La idea es organizar una subasta benéfica a primeros de noviembre con todas las fotos originales, firmadas hoy hace un año por los fotografiados. Eso cerrará el círculo.


Màrius Serra