En Lluís Gavaldà es mou pels Quiets

"L'home menys noble de Constantinoble que comparteix un gavadal de lletres amb el Llullu" és en Lluís Gavaldà, filòleg anglès i tanmateix cantautor apreciadíssim. Tothom sap que Els Pets, constituïts pel Lluís, en Joan Reig i el Falín Cáceres, és un dels grups més refulgents del rock català, responsable de desenes de cançons que ja formen part de la memòria col·lectiva. Probablement el seu “Bon dia” és una de les tonades més enganxadisses que han sorgit en les últimes dècades.

Això no treu que Lluís Gavaldà exerceixi de pare primerenc als programes de Carles Capdevila, que publiqui llibres com Estic prenyat o que dediqui una cançó com “Valset” al seu fill Lluc. Justament el Lluís es mourà pels Quiets a ritme de valset, el proper 14 de juny.

El Jordi Ribó el va visitar a Tarragona. Després d'anar amunt i avall, el va convèncer per afegir-se a la colla de castellers més fèrria del món, la que roman plantada a la Rambla tarragonina. La veritat és que en Gavaldà té estil, per fer l'aleta. Us recordem que l'exposició que conté totes les fotos dels artistes del Mou-te romandrà oberta fins al dia abans del concert a la Sala de la Llibreria Bertrand (Rambla Catalunya, 37), de Barcelona.

La Neus Bonet es mou pels Quiets!

"La trobes als Pirineus traginant un barret d'estudiant" remetia a Neus Bonet, atès que un bonet és un d'aquells barrets que els estudiants llancen enlaire per celebrar la graduació.

Periodista de llarga trajectòria en diverses ràdios del país. Va passar de fer les tardes a Catalunya Ràdio, on se la recorda enriolada per les ocurrències de la parella Monzó & Pàmies, a capitanejar els matins a Ona Catalana. Després d’un temps lluny dels micròfons, ara és la successora d’Antoni Bassas al capdavant d' El matí de Catalunya Ràdio.

El dia 14 la Neus també es mourà pels quiets. En Jordi Ribó l'ha volgut plasmar a Montjuïc, davant d'un munt d'escales.

El Club es mou pels Quiets

Just abans de la inauguració, aquest dijous 28 a les 20 hores, de l'exposició "Mou-te pels Quiets" a la Llibreria Bertrand de Barcelona, anem amb el fotògraf Jordi Ribó a El Club.

En Quimi Portet es mou pels Quiets!

"Qui ha aportat més bona química musical des de l'època que feia el burro sense fer el ruc, de 5 + 6 lletres" era en Quimi Portet, un veritable mestre zen en la nostra eszena.

I és que l’autoanomenat el guapo de El Último de la Fila —i antic membre de Los Burros— és un dels artistes que fa més el que vol i quan vol. El proper mes de setembre publicarà el seu setè disc en solitari, que es dirà “Viatge a Montserrat” i, a partir de llavors, començarà el “World Tour 2009-2010” amb la “Orquestra Filharmònica de Cro-Magnon i Turbamulta Nacional dels Soviets de Santa Quitèria”. Per al concert del Mou-te li hem fet una petició molt específica “Progresso adequadament”.

Jordi Ribó l'ha capturat a Tavertet, que rima amb Portet, en posició clarament contemplativa.

En Queco Novell es mou pels Quiets!

"El més nou de Polònia, de 5 i 6 lletres" és, òbviament, en Queco Novell. Periodista incisiu i actor camaleònic, ha estat capaç de personificar els polítics que regeixen el nostre destí i de fer-ne caricatura. Procedent del periodisme polític, l’aplicació del seu talent a la sàtira, conjuntament amb el dels seus companys Toni Soler i Manel Lucas, ha ajudat a consolidar “L’Esquella de la Torratxa” del segle XXI en les seves versions radiofònica (“Minoria absoluta”) i televisiva (“Polònia”).

El 14 de juny també es mourà pels quiets a l'Auditori. Aquí el teniu capturat pel caçador de camaleons Jordi Ribó al plató del Polònia. No us talleu, que és molt bona.

En Carles Capdevila es mou pels Quiets!

"L'educador de criatures amb més opcions de ser alcalde, de 9 lletres" és en Capdevila, Carles Capdevila, l'home que ha portat més lluny els Hostalets de Balenyà. Els seus seguidors més recents el coneixen per Capde. Articulista mordaç i guionista d’humor, en els últims tretze anys s’ha especialitzat amb aital fervor en les qüestions procreatives que ha estat pare diverses vegades: ha parit llibres com Criatura i companyia, ha engendrat programes televisius com Qui els va parir?, a TV3, i encapçala cada diumenge l’ Eduqueu les Criatures a Catalunya Ràdio, a banda de practicar amb l’exemple ajudant a portar al món quatre criatures, que no són poques.

Aquí el teniu practicant un dels seus esports de risc favorits en una zona de jocs del barceloní passeig de Sant Joan, capturat pel subjectiu objectiu de Jordi Ribó.

Gospel Viu es mou pels Quiets!

La resposta a l'enigmàrius "Crinera canina espavilada, de 6 + 3 lletres" era el grup Gospel Viu, amb seu a Palafolls, capitanejat per Moisès Sala des de l'últim any capicua i compost per una colla de més de 31 poblacions catalanes que canten, ballen, es mouen i commouen a tots els públics que gosen anar-los a veure. Jo els vaig conèixer l'octubre de 2006 en un acte electoral al Palau de la Música, al qual vaig assistir amb la meva llibreteta Miquelrius per tal d'escriure'n una crònica per a La Vanguardia. De llarg, el més interessant d'aquell míting va ser l'actuació dels Gospel Viu, de manera que vaig descriure'ls així: "54 voces y 5 músicos de negro dirigidos por Moisès Sala, un director espectacular que se mueve en escena como Mick Jagger".

Des que l’any 2002 Moisès Jagger Sala va proposar la creació d’un nou cor de gospel a Palafolls, aquesta formació no ha deixat de connectar amb el públic amb la veu, la música i les emocions. Sentir-los és verament sentir-los. Són un cor i per això canten verament de cor. Vincran a moure’s pels quiets com un sol cor, en plenitud de facultats i amb la formació de gala. Obriran i tancaran l’espectacle. Si, després de sentir-los el 14 de juny, en voleu més, podeu tornar a L’Auditori a sentir-los el 19 de setembre: el 19/9/9 (a les 9 i 29 de la nit) amb el seu “The Gospel X-Perience!”. S’ho val.