Són moltíssimes les paraules de suport que ens heu fet arribar per terra, mail, sms, blog i facebook. Lluny d'atabalar-nos, ens han recomfortat i us les agraïm de tot cor. La vida, per fortuna, continua. I aquest blog també continuarà, al seu ritme. Els quiets tenen moltes capacitats ignotes, i una d'elles és la capacitat de transformació.
El dia que va morir el Llullu havíem quedat amb l'Elisabet Raspall per anar a veure el Rebufaplanetes del Pep Bou al teatre Poliorama. Ara per ara, no se m'acut cap millor manera de reprendre aquest blog que amb unes imatges de l'actuació conjunta a l'Auditori amb què ens van obsequiar el 14 de juny.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Realment, va ser un espectacle
magnific.
Costa trobar paraules per descriure
lo entrayable que va esser la tarde
del 14/06/09 a l'Auditori.
Un cartell d'artistes de primera
i uns espectadors receptius i
atents.
Mònica
Llullu, este verano Pals no ha sido lo mismo sin ti, no he podido tenerte en mis brazos, mimarte y sobre todo dejar que tu me mimaras.Tenerte abrazado ha sido de lo mas bonito que me ha pasado en mi vida. Pienso en ti. Un beso a todos,a los papis, Carla, avias, tiets, cusins...
Publica un comentari a l'entrada