dissabte, 25 de juliol de 2009

Llullu in memoriam




Llullu (14 de març de 2000-24 de juliol de 2009)

99 comentaris:

Anònim ha dit...

LLullu, no t'oblidarem! El nostre
mes sentit condol a la familia.
Mònica

Silvia ha dit...

Una abraçada enorme!!!
Sílvia

Arantxa ha dit...

LLullu, sempre et portaré en el meu cor,i per a mi sempre seràs el meu nen de guimbarda.
Arantxa Argüello.

Luthien ha dit...

El Llullu s'havia convertit, gràcies al llibre, en algú proper... Els meus ulls se'n van cap a la portada del llibre, s'entelen...

Una abraçada ben forta a la família.

maria jesus ha dit...

Llullu, és enorme el buit que deixes. Sempre estaràs amb nosaltres cada divendres al vespre, fomentejant pel barri. Els Santes.

Anònim ha dit...

Gràcies Màrius pel llibre QUIET

Gràcies per MOU-TE PELS QUIETS

Gràcies per ajudar-nos a comprendre que tots som diferents, i entre tots ho podem fer tot.

Trobarem a faltar en Llullu.

Taüt,
xiprers que es vinclen,
ulls que ploren,
boira que regalima
llums morades.

Pilar Cabot. Els rossinyols insomnes

Una abraçada
Imma C.

Anònim ha dit...

Llullu descansa en pau, t'ho mereixes. Condols a tota la família i agrair-vos el glop d'humanitat, tendresa i amor que ens heu regalat amb la vostra experiència compartida. Us estimen i us admirem. Famíla Canals Feliu.
Dani (Gautama2000@hotmail.com)

Anònim ha dit...

Gràcies per tot, Llullu!

Highway ha dit...

Ànims a la família!

DEP

Mon ha dit...

Gràcies pel vostre llibre, el vaig llegir fa uns mesos. Una forta abraçada i ànims

Anònim ha dit...

...t' has mogut! ára pares tu! una abraçada

Anònim ha dit...

No trobo paraules que serveixin de consol. Estem al vostre costat en aquests moments de dolor.
Rebeu una abraçada ben forta.
Pitu Anaya i família
Girona

Belart ha dit...

Sempre que celebri el meu aniversari cada 24 de juliol us tindré presents.
Una abraçada sincera i molt ànims...

Anònim ha dit...

.... I diuen que pares quiet!!?

Passa que et mous tan ràpid que no ens n'adonem del teu moviment!

O, potser, passa que els quiets som nosaltres, que haurem de moure'ns més i dur per aquest món que ens acull.

Tu ens has fet moure a molts, Llullu. I un cop feta la feina has sprintat cap a un món on has de fer moure a molts d'altres i on has de fer més llibres, més concerts,...

Au, corre, ben ràpid!
Que tinguis un bon viatge, petitó.

Moisès Sala

Elisenda ha dit...

Gràcies Llullu, gràcies Màrius, gràcies Quiets; ens heu ensenyat tant!

Una abraçada!

aviamerce ha dit...

Llullu, has estat molt estimat; als teud pares i germana els has deixat un buit molt gran; des d'allà on siguis, cuida'ls!!!! Màrius, comptes amb el meu suport d'àvia.

Anònim ha dit...

Una abraçada molt forta!

Jaume ha dit...

Moltes gràcies per compartir-nos les vostres experiències amb el Llullu.

Una abraçada als pares i un petó al Lluís.

Sílvia ha dit...

Ànims a tota la família! Gràcies per escriure Quiet, Màrius.

Llebe ha dit...

Màrius, una abraçada ben feorta per tu i x la teva dona!! SImplement Gràcies!

BASURILLA ha dit...

Vinga Llullu, corre corre vola!!!!!
Molts petons.

Pep ha dit...

En aquell lloc que alguns no gosem a imaginar, avui és festa grossa. L'esperen la Judit, amb qui va compartir uns dies a l'hospital, i tota la colla (masses) que hem vist que hi marxaven aquestes darreres setmanes, alguna en deuen portar de cap, segur. Allà deixarà de ser quiet per sempre. No patiu!

vpamies ha dit...

Un sentit condol per a la família des de Vallromanes.

David ha dit...

Una abraçada molt gran per a En Màrius i sa família. Les paraules, per un cop, sobren.

Anònim ha dit...

El nostre condol més sentit. Quantes coses meravelloses han nascut al voltant de l'existència d'en Llullu. Realment qui heu conviscut amb ell sou excepcionals. Petons i abraçades a la família des de Collbató. -Ruth :*( -

Hortenca ha dit...

Gràcies Llullu, per haver estat el quiet que ens va fer moure a tots.
Una abraçada a tota la familia,

Carmeta ha dit...

Els meus alumnes de 2n d'ESO van llegir enguany el "Quiet", després de la teua presentació del llibre al meu poble i els van sobtar moltes coses, que ni tan sols els havien passat pel cap. Els hi va encantar.
Gràcies, Màrius.

El més sentit condol, des d'Alzira.

Anònim ha dit...

Em sap molt greu, descansi en pau i anims per en Marius i la seva familia.
Ona - Valls

Gonzalo ha dit...

Una abraçada ben forta.

Teresina ha dit...

Ahir vaig acabar de llegir el "Quiet" Us felicito, Màrius, Mercè, Carla i tota la família per com heu integrat a la vostra vida la vivència de la discapacitat, i agraeixo al Màrius que hagi aprofitat la seva professió per ajudar-nos a "normalitzar" la diferència. Llullu, si sabessis com t'has mogut, tu tan quiet...

marc ha dit...

Descansa en pau Llullu. Sap molt greu.

Ana ha dit...

Fa 4 mesos que la meva filla Adriana ens va deixar i va marxar al "lloc de meravella" on van tots els nens i nenes quiets.

Estic segura que l'Adriana ha anat a rebre el Llullu perquè no s'hi trobi sol. I des d'allà cuidaran de nosaltres. I segur que tu, Màrius, t'ho podras entomar amb un somriure humit...

Màrius, Mercè, Carla....vosaltres sí podreu....

David ha dit...

Rebeu el meu humil condol, la vida moltes vegades és injusta, però no hi podem fer re.

Una abraçada molt forta!!

Sfera ha dit...

ARA LLUU LLULLU,
... ULL, ARA                 AFerS refà

-T'estimo i no t'oblido-

Pau Joan Hernàndez ha dit...

Amic Màrius

Una vida plena i plenament realitzada és aquella que ha aportat alguna cosa bona a les vides dels altres. Pensa que, en aquest sentit, gràcies a la teva feina amb el llibre, els concerts i les teves intervencions als mitjans parlant del tema, el vostre fill ha estat una presència propera i amiga en la vida de moltes famílies que vivien situacions com la vostra. Heu mogut els quiets, però sobretot heu donat veu a veus callades i desconegudes que us estimen i us tenen presents. Hi ha gent que marxa d'aquest món després d'estar-hi cent anys però sense haver estat res per a ningú.

Una forta abraçada

Pau Joan i Mercè

Marta G ha dit...

Tots els que hem llegit el llibre, tots els que vam participar en el "Mou-te pels quiets", tots els quiets invisibles que s'han fet més visibles gràcies a vosaltres, portarem un tros del Llullu a l'ànima sempre. Un petó.

Anònim ha dit...

Descansa en pau LLULLU, una abraada

Nuria i PAU

Miguel ha dit...

Gràcies, Llullu, gràcies Màrius....

Marta ha dit...

El meu sentit condol. Descansa en pau Llullu.

Xavi ha dit...

Vaig alternar alguna llàgrima amb molts somriures tot llegint el teu llibre. Avui, no puc evitar-ho, els somriures s'han amagat.
Una abraçada molt forta desde Cardedeu.

Ramon d' Olot ha dit...

Tinc 58 anys. Tinc dos fills de 35 i 33 anys. Tos dos,diem-ne "normals". Tan normals, que ja m'han fet avi does vegades, i ara anem per el tercer. El dia 14 de Juny, jo també era a l'Auditori. No en el festival, sinó al davant, a on es celebraxa una trobada de donants de sang de Catalunya. A fore, varem poguer veure i saludar a alguns dels artistes que col-laboren en el festival. Al sortir de l'acte, la meva dona i jo, varem anar a comprar el llibre QUIET. De tornada cap Olot, m'en vaig "cruspir" 52 pagines, no sense haber d'aturarme moltes vegades a netejar-me els ulls que comensaven a ploriquejar. La lectura d'aquest llibre, la visó de tantes families que es troben en aquesta situació, han fet augmentar la meva admiració per el coratge, per la valentía, per el compromís d'afrontar les situacions adverses.
Per a tu, Marius, la meva admiració com a pare, extensiva a tots els que t'envolten i per en LLULLU una bona estada entre els estels.

Pilar Vidal Clavería ha dit...

Som molts el que compartim el carinyo pel LLullu

Una abraçada

mariona ha dit...

Carla, et vaig conèixer fa uns dies en unes estades.
Ets una gran persona, segur que el teu germà també ho era.
Una forta abraçada, per a tu i tota la gent que envoltava al Llullu i sàpigues que em tens aquí pel que necessitis.

Mariona

Puigmalet ha dit...

La memòria és fràgil. Només el cor (molts cors que s'ajunten) poden vèncer l'habitual oblit.

Descansi en pau.

mingu ha dit...

Ell ja és futur. Feliç d'allò que heu fet en el seu present.
Mingu

chichsadis ha dit...

Llullu, ara segur que et sents lliure. T'imagino jugant, saltant, volant, rient, ui.... i fent trapelleries ! Saps una cosa? El meu fill Roger s'assembla molt a tu. Gairebé té 9 anys, també. I algun dia us trobareu en algun lloc, ell també arribarà a ser lliure i a moure's amb facilitat. Sou els infants més dolços d'aquest món, igual que tots els "quiets". Saps que hi ha molta i molta gent que t'estima? Ets realment un VIP, com diu el teu pare, una persona molt important.
Als pares, germana i família, ... el trobareu a faltar, per'o el Llullu ara descansa. S'ha de ser molt valent, però, per continuar endavant. Quan m'arribi a mi aquest moment, no sé com ho entomaré. Una forta abraçada, i molts ànims.

Javi ha dit...

Tengo la sensación de que de pocas personas puede decirse lo mismo que puede decirse de Llullu.
Y que todos desearíamos tener.
Que ha estado rodeado de amor desde el primer minuto hasta el último de su existencia.

Lo Bep ha dit...

Molta força a tota la família....

Els QUIETS estem amb vosaltres.

Una abraçada molt forta.

Anònim ha dit...

el llullu va ser un dels primers quiets que vaig coneixer quan vaig aterrat al planeta Nexe,... ara vola amb altres quiets a qui tant hem estimat i mai oblidarem!!

pris

Sergi i Charo ha dit...

Un dia ens van dir que "Els llibres són com un jardí a la butxaca". I això és el que ha aconseguit el teu pare Llullu, que nosaltres et duguem a la nostra butxaca cada dia i no deixem que estiguis quiet ni un sol instant. Ens has donat una lliçó de la vida i ara sempre més estaràs en moviment. Bon viatge Llullu. No et podrem trobar a faltar perquè sempre estaràs en la nostra butxaca. Una abraçada als teus pares i a la teva germana. Fins després! Sergi i Charo.

Anònim ha dit...

Realment, hem tingut sort.

Tens uns pares que, des del començament, ens han donat l’oportunitat d’estar a prop teu i que ens han permès compartir estretament una part del teu temps.

Hem jugat, t’hem masegat, t’hem acaronat o fet pessigolles; t’hem incordiat per tal que et despertessis quan estàvem de festa i t’hem bressolat quan has tingut ganes de dormir als nostres braços; t’hem donat menjar d’astronauta sota un pi i hem après a alimentar-te a través del botó gàstric; hem insistit a banyar-te a la piscina (tot i que no t’agradés!) i t’hem vist somriure quan t’hem fet ballar ; hem pogut gronxar-te a l’hamaca o acotxar-te al teu llit envoltat dels teus ninos, i ens hem hagut de posar l’alarma al mòbil per tal de no oblidar-nos de la teva medicació.

Ens has apropat més encara al món dels Quiets i ens has ajudat a conèixer i a valorar la feina de tots els i les “profes” que, durant tot aquest temps, han estat pendents de tu i t’han estimat tant.
Hem compartit el teu llibre, el teu concert...

Has obert moltes portes i has ajudat a crear uns lligams tan i tan forts, que fan que fins i tot persones que no ens coneixem ens sentim molt properes. Potser és perquè tenim el privilegi d’haver compartit distinció: aquella que –com diu ton pare- decora i dignifica els pits i les espatlles dels seus portadors.

Res no acaba. Seguirem corrent plegats. Continuarem movent-nos pels Quiets i amb els Quiets.

...però haurem d’aprendre a fer-ho d’una altra manera!

Realment, hem tingut sort. Molta sort.

Mil gràcies, Llullete!

Francesc, Mireia, Núria i David, i Oriol

Bet ha dit...

El nostre condol a la família...
La vostra força ens ha ajudat a veure la vida de colors.
Bet i Marc

salvador ha dit...

El Llullu no crec que sigui de descansar...ans al contrari, seguirà movent-se pels quiets, i al darrera, la resta de la família. He tingut la sort de conèixer-los a tots quatre, i són prou trempats per a tirar endavant la seva vida, i arrossegar-ne uns quants més.

Anònim ha dit...

Brollis paraules    -vaig dir-

Gràcies per fer-ho, i per tantes altres coses...
   T'estimo.

Isabel de Llegim...? ha dit...

Una forta abraçada.

Isabel i Concepció (Igualada)

Gemma ha dit...

Molts ànims a la familia i un enorme agraïment pel fabulós llibre sobre en Llullu. M'ha ajudat d'una manera que mai podria haver imaginat. Petons, Gemma

Anònim ha dit...

Una abraçada plena de sentiment i ben forta per tota la família.
Segur que mai t'oblidarem Llullu.

Anna/Gospel Viu

josefina ha dit...

No sé dir res.

T'emportas molt.

Hem donat i hem rebut.

Ha estat un plaer!

pepi ha dit...

Tenia el llibre Quiet des de fa mesos, quiet a la taula del menjador. La setmana passada vaig decidir posar-m'hi i quan ja estava sentint que la manera d'escriure del seu pare em feia estimar al Llullu, ahir em diu la meva germana que s'acaba de morir. Només puc dir que he plorat i sé que no serveix de res. Per això he pensat en l'únic que se m'acut que potser pugui servir per alguna minúscula cosa, enviar-vos a la seva família un record i un desig de que seguiu endavant. Una abraçada també per tots els QuiEts.

Anònim ha dit...

Tantes, tantes gràcies per fer que el món sigui un lloc més amable, per la vostra generositat, i, a tu, Màrius, per fer servir la teua inteligència per expressar quasi l'inexpressable i surtir-te'n.
Quina sort tindre-vos i haver tingut el LLullu.
Una abraçada
Xus

Mireia ha dit...

Has passat els darrers moments a casa, envoltat de la família, després d'una meravellosa festa que només tu sabies que era de comiat. T'hem vist córrer...i ara pots volar, directe a l'Olimp, amb els immortals

PAKY ha dit...

TODO NUESTRO AFECTO PARA LA FAMILIA EN ESTOS MOMENTOS TAN DIFÍCILES.. TE QUEREMOS MUCHO "LLULLU". TE VAMOS A ECHAR MUCHO DE MENOS...UN BESAZO!

Anònim ha dit...

Ahir vaig saber de la mort de Llullu, i em va sobtar, i fer sentir trista. Ens l'havíem fet de la família de tant sentir-ne parlar al seu pare, després de llegir el llibre.He plorat com si hagués marxat algú de casa meva. Màrius, no sé que dir-te. També ets de casa. Una forta abraçada i un immens petó

Nina Gonzàlez ha dit...

Llullu, vas arribar al nostre cor i mai t'oblidarem...

lola torrent ha dit...

Vaig disfrutar llegint "Quiet": m'hi vaig emocionar i hi vaig riure. Vaig venir a la festa del "Mou-te"... Un petó ben fort a tots els qui us vau estimar en Llullu en moments que sentiu el seu buit.
Una abraçada!

Anònim ha dit...

Una abraçada per tota la teva família i amics del Llullu. No feu soroll però vos feu estimar més que altres més moguts.

Llulu, disfruta ara, i quan aribe el moment, cuida del meu quiet.
Un petó.

Montse R ha dit...

Ara hi ha un estel més al cel.

Toñi ha dit...

Hola Llullu.

Te conec gràcies a la meva germana i el seu xicot.

Ahir la Charo em va trucar per dir-me que t'havies marxat. Ella plorava.

Sense cap dubte ara deus estar en el moviment més tendre i que d'allà on sigui enviaràs força a la teva família.

Un petó molt i molt fort. De debó tots els nens amb problemes tinguessin al seu costat uns pares com els teus.

Bon viatge i una tendra abraçada.

CINTA ha dit...

El viatge del Llullu s'ha acabat...
Puc entendre la sensació de buit que deixaran els nostres fills pluridiscapacitats quan no hi siguin.
Hi pensem en la mort del nostre fill i volem que sigui abans que la nostra.
Volem acompanyar el seu "equivocat" viatge per la vida com vosaltres, fins al final i vivint a tope!!!
El nostre cor plora per la Mercé, per la Carla i per tu, Marius, que has donat objectivitat i "frivolitat" al fet de tenir un fill tan diferent!
Gràcies

Encofrata ha dit...

El Semillero Azul; un grapat de poetes del Baix; avui no te paraules, si de cas només aquestes:

Anim per tots, no dexeu mai de ajudar a tots aquells que ho necessiten. Un dia un estel us fara una ullada i serà el somriure de en llullu.

Irene ha dit...

Una abraçada molt gran a tota la família. Us acompanyo en el sentiment i us envio molts ànims per tirar endavant. Llullu, mai no t'oblidarem.

heura ha dit...

Quan vaig llegir Tot allò que vaig estimar, Siri Hustvedt, em va agradar molt el llibre. La pèrdua del fill és molt ben explicada.

Ara tinc a les mans QUIET i penso el gran dolor que deveu sentir.

No me´n recordo pas...

Sap molt greu

Mònica ha dit...

La millor manera d'homenatjar en Llullu és no parar de mouren's pels Quiets.
El meu més sentit condol per a la familia.

JRoca ha dit...

Una abraçada ben forta a tota la família.
Gràcies per tot, des de Tona.

Helencito ha dit...

Des de molt lluny però més a prop que mai us traspassem tota la nostra força i suport.

Una carinyosa abraçada,

Clara i Albert.

Anònim ha dit...

Llullu vaig començar la meva tasca professional amb tu, no hi pots imaginar la quantitat de coses que gràcies a tu vaig aprendre i encara avui segueixo aprenent, gràcies per haver existit, encara que no vaig poder donar-te l'últim adéu, mai t'oblidaré, ànims a la família.

Anònim ha dit...

Sou els millors!

Montse ha dit...

En Llullu era un Quiet, però va fer que molts es moguéssim. Hi ha molts quiets que són quiets però no per això invisibles.
En Llullu ha tingut una misió molt important que ha sabut fer amb excel·lència. Fer visibles els que han estat invisibles.
Ara en Llullu pot admirar la seva ombra amb gran satisfacció des d'algun estel on s'ha traslladat.
Nosaltres seguirem sense estar quiets pels que encara són aquí.

Firmat: algú que treballa amb quiets

Jesús González ha dit...

Me quedé helado al leer el mensaje que me mandaron desde Luxemburgo, donde yo recomendé la lectura del libro a unos amigos y, como todos los que lo hemos leído, nos quedamos enganchados. No me lo podía creer. Desde Madrid, un abrazo fuerte y mi más sentido pésame. Llullu, no nos olvides como nosotros no te olvidaremos... nunca.

Ramon G. Z. ha dit...

Ens heu donat molts ànims a tots els que potser ens deixàvem véncer per dificultats menys greus. Ara intentarem de seguir transmetent-los nosaltres i fer contagi d'optimisme i alegria. Gràcies!

Anònim ha dit...

Llullu allà on siguis t'enviem un somriure i un fort petó!!! Fins aviat!

Jan, Amadeu i Mònica

Anònim ha dit...

Enyorar és sinònim d'estimar!
Quanta gent t'enyora, quant gent t'estima!

Estimar és gratuït i molt agraït, Màrius gràcies per fer-nos adonar a molts de la medicina que comporta l'Amor.

una abraçada a tothom.
sense conèixer en Llullu ni a la família em va trucar la meva mare per donar-me la notícia, i em vaig fer emocionar. Per mi això ho és tot!

Gràcies!

Montse ha dit...

El nostre LLuc li diria un "ja està" al vostre Llullu al saludar-se si s'haguéssin pogut conéixer de prop.
No paris mai de bellugar-te al cel, Llullu, els qu(i)e(ts) no ho poden fer per això t'envegen molt.
Una abraçada molt forta per tots tres des de Verdú.

Lluisa i Xènia ha dit...

Gràcies per haver-nos fet passar moltes bones estones, hem pogut jugar, riure, petonejar-te, abraçar-te i gronxar-te al ritme de la barqueta es tomba.
Mai t'oblidarem.
petons per vosaltres Màrius, Mercè i Carla.
Lluisa i Xènia

Anònim ha dit...

Si la barqueta es tomba,
Llullu no tinguis por;
alça la corda enlaire
i canta una cançó.
Dilluns, dimarts, dimecres,
dijous, divendres, dissabte
i diumenge.

Salta ben alt!!!!!

màrius ha dit...

Som a molts quilòmetres de Catalunya, provant de pair la distància aritmètica entre el quatre i el tres. Voldríem agrair-vos personalment totes aquestes mostres d'afecte. Ens transmeteu una energia que ens recomforta i ens fa pensar en el Llullu. En la seva quietud, ell ha mogut tot això. Moltes gràcies per ser-hi i que tingueu un bon estiu.

Pani ha dit...

Gràcies per viure i per tot el que ens has ensenyat, fer pensat i fer compartir Llullu. Des del dolor d'haver de canviar la forma de sentir-te prop una abraçada molt forta per a la teva família.

Anònim ha dit...

Jo no coneixia el món Llullu fins que vaig llegir el teu llibre. Ara ja no el podré oblidar.
Us desitjo molta pau per recordar-vos del vostre fill i germà.
Una abraçada,
Glòria

clàudia ha dit...

la vida és bonica però a vegades complicada..

Anònim ha dit...

Màrius, Mercè, Carla: En moments difícils per la mort d'en Llullo, només voldria fer-vos costat, tot recordar-vos que gràcies a Quiet i a la tasca ingent d'en Màrius per fer visibles als quiets sou com de la família, i malgrat tot no en deixareu de formar part. Ànims!

Josep (Vic)

Anònim ha dit...

Tot sembla Quiet però es mouen tants sentiments.. es mou i remou el nostre dia a dia...Gràcies a molts persones discapacitades, familiars, persones que treballem amb la diferència... tots aprenem, creixem i es fem més persones.
Una abraçada,
Montse

Marta Marquès ha dit...

.. vaig emocionar-me llegint el llibre de Quiets, vaig compartir-ho amb la meva família, vaig ser a l'Auditori el 14 de juny, vaig eixugar-me alguna que altra llàgrima, vaig explicar-ho als meus alumnes, vaig entendre tantes coses que fins aquell moment no havia tingut en compte... i, ara, em queda acompanyar-vos en el sentiment de tristesa!! Llullu sigues feliç allà on siguis i segueix valorant el que tanta gent ha après gràcies a tu! Gràcies des de l'Empordà*

Mònica ha dit...

Fa alguns mesos que vaig llegir el llibre, coneixent una mica en Marius i la seva familia. Especialment en Llullu.
Com us podeu imaginar em va arribar al cor.
Fins ara no he sabut l'adéu d'en Llullu, i voldria aprofitar aquest espai per enviar una forta abraçada a tota la seva família. Agrair-los aquest acte de generositat que han fet en deixar-nos conèixer el seu fill.
El donar la cara no sempre és fàcil, i això fa visibles a moltes famílies en situacions similars.

Gràcies Marius, Mercè i Carla, com us deia, una abraçada ben forta per vosaltres. Espero encoratjar-vos per seguir endavant amb tot el que es va iniciar en el moment de l'arribada d'en Llullu.

Anònim ha dit...

llullu mai tobliderem els divendres alla fomentajant

carla i laia

Esther ha dit...

Rebeu una abraçada ben forta.

David ha dit...

“He sentit parlar d’aquest llibre i te’l he comprat, te’l regalo”. I així va ser com ens van regalar Quiet a nosaltres, que tenim un nen molt especial a casa. Després nosaltres n’hem regalat altres quatre.
El dia que en Màrius va ser a Reus, tota la família, Esteve inclòs, vam anar a escoltar-lo.
Això ha estat motiu suficient per a sentir en Llullu, en Màrius i tots els Serra com a persones molt properes. Ens hi identifiquem.

Ara, quan ja quasi ningú deu venir a aquest blog perquè ja fa molts dies que ell va morir, us fem arribar el nostre condol per la pèrdua. Desitgem que el poder alliberador de la mort us hagi augmentat la pau interior.

Cel•lebrem tot el temps que en Llullu ha estat entre nosaltres. Hi hem guanyat totes les persones que hem format el seu entorn. Hi hem guanyat el tornar-nos més humans, més tendres... I cel.lebrem que ell hagi existit, encara que hagi estat per poc temps. Ara els projectes d’en Màrius aniran en altres direccions, com és normal, però ens queda el llibre. Tot el que el llibre explica segueix succeint-nos un dia o un altre a les famílies de tots els quiets de Catalunya. Els familiars de persones amb discapacitat hem guanyat un llibre per a anar regalant i per a anar rellegint. Hem tingut la sort que en Llulu existís.

David Pino

Anònim ha dit...

Donç com jo segurament som molts
els que seguim aquest blog.
El llibre, la gran festa a l'Auditori i sobretot en Llullu ens va marcar.
L'altre día vaig llegir que al
Japó, "Yuyu" es un mot carinyos
pels infants. Sempre recordarem en Llullu amb molt afecte.
Mònica

dreig ha dit...

Doncs sí que és veritat que hi ha llissons que només els quiets poden oferir-nos.

Encantada d´haver-te conegut, Màrius.

No he llegit el llibre, que segur que em recorda moltes coses, però ho faré aviat.


Fins aviat

Anònim ha dit...

Llullu, que cosas mas bonitas te dicen els tiets y cusinets, cuanto te quieren.
Y mira cuantos mensajes, has movido tantos corazones...