"La jove cantautora granollerina que millor es relaciona amb Josep Thió" és la Ivette Nadal (Granollers, 1988), òbviament gràcies a la relació entre els tions i l'època de Nadal. La més jove dels artistes que es mouran pels Quiets el 14 de juny és una finíssima poeta de veu avellutada.
La seva singladura pren volada després del seu pas pels recitals poètics de l'Horiginal, dirigits pel gran Josep Pedrals en aquest bar proper al Macba i tanmateix capaç de contenir tota mena de colors. Entre 2005 i 2007 va teixint moltes cançons que componen un disc d'aquells tan bonics que tothom anomena maquetes: "Guerres dolcíssimes".
Aquestes dolcíssimes guerres van introduir la veu de la Ivette a moltes oïdes, fins fer-la partícip de l'últim disc de la Marató. La primera vegada que la vaig sentir ho vaig fer amb un calfred. Cantava una cançó dedicada a un "germà gran, el preferit" i la tornada feia "mare, el Lluís és mort i no m'espanta res"... Res no ens espanta quan sentim una veu com la seva. Aquí la teniu, capturada pel seu convilatà Jordi Ribó al seu Vallès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada