Matthew Tree no escriu trilogies ni munta triumvirats, però els seus llibres són ben coneguts pels lectors catalans. Per això volem agrair-li que es mogui pels Quiets i us convidem a visitar el seu web personal, que trobareu a la llista d'enllaços del blog. En el seu últim llibre, La vida després de Déu (Ara llibres) fa una reflexió molt documentada sobre el paper de les religions en les nostres vides. La convivència amb la discapacitat sovint fa qüestionar algunes creences o en provoca d'altres, potser perquè ens posa a tots molt a prop del vertigen existencial. Matthew Tree ens ajuda a situar aquests neguits en la terrenalitat de l'única vida que tots coneixem.
El capítol "Mastoïditis" de Quiet acaba amb unes paraules que estan plenament en sintonia amb l'obra i el pensament de Matthew Tree: "Ens passem la vida celebrant èxits absurds i només veure una bata blanca ja ens posem de mala llet. Quan la medicina pot comprendre la naturalesa del mal i modificar-la n’hi ha per tirar coets. ¿Que potser tenim res millor a celebrar que la salut i la vida?"
L'ull inquiet de Jordi Ribó ha atrapat Matthew Tree en un espai ple de tensió i de força, igual com els seus textos literaris. Amb la llum de les set del capvespre, a sis quilòmetres de la ciutat, una nova cruïlla. Anem fent via.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada