"El seguidor de l'orde cartoixà per qui reso quan em vull enriquir, de 5 + 3 lletres" és el camaleònic Bruno Oro, per sant Bru, pel verb orar i per l'or. En Bruno Oro es mourà pels Quiets el proper 14 de juny. El seu origen italià el fa el lector perfecte d'alguns fragments "genovesos" del llibre, però potser ens depararà alguna altra sorpresa.
Més enllà de les seves imitacions al "Polònia", d'Acebes a Castells, dels seus esquetxos hilarants al "Vinagre" i de les seves excel·lents actuacions en obres teatrals com Arcàdia de Tom Stoppard, Bruno Oro Pichot ens ha sorprès darrerament amb el seu primer disc, cantat fonamentalment en italià: Napoli.
Aquí el podem veure a tocar d'un espadat vertiginós, capturat en zona de perill del seu estimat Cadaquès per la rapidíssima lent de Jordi Ribó. Gràcies, amic Bruno, tu que ets tan mogut, per no parar mai quiet i moure't ara també pels Quiets.
1 comentari:
Quina foto més espectacular!
Publica un comentari a l'entrada